La vergonya del Nou d’Octubre al matí

Una vegada més la processó cívica del Nou d’Octubre al matí va ser l’escenari en què grups d’extrema dreta es van passejar amb la més absoluta impunitat. Les amenaces i els intents d’agressió a membres del Bloc (vídeos) es produïren entre l’aparent complaença dels participants. I de la policia, que una vegada més va actuar a València en la versió ja coneguda de l’ “ocupant colonitzador”. És aquesta la dimensió real del país que tenim? En part, sí.

Esment a banda mereixen els diaris convencionals que a l’endemà no van dir res, sobretot aquells que ens informen puntualment de qualsevol niciesa que passe a Euskal Herria, amb declaracions plenes de pompa dels polítics sobre llibertat, justícia i democràcia. I també, perquè no dir-ho, d’alguns dels “nostres”, ja m’enteneu, que van ignorar els fets.

Anuncis

Dos films sobre Joaquín Murieta

MurrietaExhibit1853Agradable sorpresa. Acabe de descobrir que existeixen dos pel·lícules de Hollywood sobre la vida del llegendari Joaquín Murieta (Murrieta), bandit i patriota xilè -o mexicà, perquè hi ha diverses versions- figura de la febre de l’or de Califòrnia de mitjans del XIX. Amb la d’hores que vaig passar durant la primera joventut escoltant el disc -vinil dels meus pares- “Fulgor y Muerte de Joaquín Murieta“, una cantata d’Olga Manzano i Manuel Picón basada en els versos de Neruda. Pràcticament em sabia els versos de memòria, i encara ara puc recitar fragments sencers.

Els films són The Robin Hood of el Dorado (1935), de William Wellman, i Joaquin Murrieta (1965), de Georges Sherman. No és que n’espere gran cosa, però caldrà buscar-les. Per cert, el disc es pot escoltar sencer ací.

Categories:Kino, Llibres, Músiques

La ‘manera de parlar Gurtel’

Ja sabíem que eren uns cràpules. Que eren uns corruptes (algú en dubtava, fins i tot entre els seus votants?). Que el seu nivell moral era molt baix, i que havien menystingut la cultura a canvi del luxe i la ostentació. Sabíem que el tripijoc i el suborn és el pa que s’hi dona, cada dia, a les administracions del País Valencià. Sabíem això i moltes altres coses, sense poder-les demostrar, però ara ja són blanc sobre negre.

Però així i tot…com es pot parlar d’aquesta manera tan grollera? Algú ha sentit alguna vegada a dos amics o coneguts que es dirigisquen tal quantitat d’insults, en una conversa habitual? (Fill de puta, et vull un ou?). Com es pot tindre aquesta absoluta manca d’estil? El fet que la gent que ens governa parle amb aquesta obscenitat ha superat la meua capacitat d’admiració; no puc negar que les converses han aconseguit aborronar-me.

Tres-cents veïns contra l’augment de la contribució

El blog Vall de Flors publica la primera crònica amb imatges del ple municipal d’ahir, en què unes tres-centes persones es van aplegar en protesta contra l’extraordinari augment de la contribució urbana i la nefasta gestió de l’equip de govern.

De moment el govern municipal no rectifica -massa sous per pagar-, però alguna cosa s’ha mogut.

Categories:Actualitat, Bétera

En la “coetà” de Bétera 2009

Complete l’apunt de la ‘cordà‘, amb la narració de la ‘coetà’, que és la continuació de la nit dels coets de Bétera.

Com ja he dit abans, la narració explica l’impacte dels coets en un participant primerenc, i en cap cas és un escrit d’un entès en la matèria.

Llegeix més

Categories:Bétera, Personal

En la “cordà” de Bétera 2009

05/10/2009 1 comentari

He intentat escriure allò que vaig sentir dins de la “cordà” de Bétera (és a dir, ací dins). Es tracta d’un text molt personal (del qual n’he extret les parts més íntimes i els noms), que en un principi no pensava publicar. El vaig escriure perquè, per diverses circumstàncies, aquesta havia sigut la meua primera participació en la nit dels coets de Bétera -tot i ja ser ben adult-.

Per tant, la narració explica l’impacte dels coets en un participant primerenc, i en cap cas és un escrit per a experts en la matèria. El completaré amb una segona part sobre la “coetà”, que es fa la mateixa nit.

Llegeix més

Categories:Bétera, Personal

Patuet

Europ eu!Escoltant el disc Europ eu! d’Al Tall (1994), que per cert van dedicar a Guillem Agulló, arran de la conversa amb un descendent de valencians emigrats a Algèria. Els seus avis eren d’Oliva, amb la independència algeriana la família va passar a la Provença, i a la fi ell s’ha instal·lat al Rosselló. En algunes cançons d’Europ eu! Al Tall narra l’emigració a Algèria de molts treballadors de les comarques alacantines, -van arribar a ser-ne 56.000, segons el cens oficial de 1862. Molts ja no van tornar mai a casa. En conjunt hom calcula que a l’Algèria francesa va arribar a haver més de 100.000 catalanoparlants -a més dels valencians, molts menorquins i rossellonesos. La llengua que parlaven s’anomenava patuet, amb influències del francès i de l’àrab. L’entrada de la Viquipèdia està magníficament documentada. Sobre la qüestió, des de la perspectiva menorquina, és molt recomanable el treball ‘Els menorquins d’Algèria‘, de Marta Marfany, publicat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

D’Al Tall poca cosa a dir, en la meua opinió són els més grans. Sols recomanar, per si algú no l’ha vist, el documental Cantar rasant la terra, on Vicent Torrent descabdella quina ha estat la filosofia del grup des dels seus inicis.